Hi havia una vegada en un poble de la costa brava que tots coneixem molt bé, a Lloret de Mar, a dalt d’una muntanya hi havia una caseta de fusta, amb una teulada de color vermell, una xemeneia, una porta gran de fusta i unes finestres amb forma de quadrat. En aquesta caseta hi vivien 5 germanes, eren les 5 vocals: a,e,i,o,u .
La primera vocal és la "a", és la germana gran perquè quan fem el seu so obrim la boca molt gran. Ella és molt responsable tot i que li agrada una mica manar però també cuida a les seves germanes.
La segona germana és la "e", es fixa en el que fa la seva germana gran i així aprèn molt d'ella i són molt amigues.
La tercera vocal ja la coneixem és la "i", ella és molt presumida i és l’única vocal que porta un barret, un puntet però li agrada que li facin petit. És molt simpàtica i quan fem el seu so sempre riu i està contenta.
La següent és la "o", a la o li agrada molt sortir al jardi, al parc i sobretot quan fa bon temps i fa sol, i com que li molesta una mica el sol porta sempre una visera al cap. Quan fem el seu so fem un cercle amb la boca.
La última germana és la vocal "u", és la germana petita perquè quan fem el seu fem "morritos" i posem la boca petita. La u és molt tranquil·la i no li agrada tenir problemes amb ningú, ajuda a les seves amigues i juga amb totes les seves germanes.
I aquestes són les 5 vocals que hi viuen a la casa de les vocals!
Conte contat… ja s’ha acabat!
CONTE DE LA E OBERTA I LA NEUTRA
Recordeu el conte de les vocals? Les repassem una a una, la a, la i, la o, la u... però qui falta? On està la e? La busquem? Estava una mica apartada i amagada darrere d’un arbre, sabeu que li passa? Està una mica trista perquè vol semblar-se a la seva germana gran i no hi ha manera, ho ha provat de mil formes però res de res.... La Nuna per ajudar-la li regala un mirall però la e no sap què fer amb ell...
– Què he de fer amb aquest mirall?- Li diu la e.
– Doncs prova de fer la boca gran com la teva germana i a veure què passa.- li va dir la Nuna.
La e es va passar molta estona intentant-ho fins que li va sortir un nou so la E oberta!!!
La A que era molt responsable i es va adonar que faltava la seva germana e, va sortir a buscar-la pel bosc, doncs era una mica despistada i de vegades es perdia.... la va trobar fent cares estranyes davant d’un mirall.
- E què fas?- li va preguntar la vocal A.
- Es que vull ser tan llesta, bonica i responsable com tu i estic intentant fer el teu so, la Nuna m’ha regalat el mirall perquè faci proves com el mussol Provatot i provant, provant, m’ha sortit un so nou, mira: eeee (el de la E amb la boca oberta)!
- Quina alegria! Et felicito E!- Li ca dir la seva germaneta A.
Però la E no es conformava amb aquest so i s’ha posat a plorar. La seva germana no sap com consolar-la ella només plora que plora... pensa i pensa alguna idea però només la vol distreure perquè ella no sap fer màgia... així que li pregunta a la Nuna si li pot deixar la seva bosseta preciosa per fer un joc amb la E.
- Mira germaneta ens amagarem les dues dins la bosseta i ens inventarem un so nou igual per a les dues, t’agradaria?- Li va dir la A.
Lògicament la E va deixar de plorar, estava molt contenta de poder fer un joc amb la A totes dues juntes. La Nuna les va ficar a la seva bosseta màgica, les va remenar bé i amb les seves paraules màgiques ho va aconseguir! Les dues vocals aconsegueixen un so nou una mica barrejat de les dues el so de la neutra, no és una A i tampoc una E!!!! Que contentes que estan, han descobert un nou so per poder llegir!
Recordeu el conte de les vocals? Les repassem una a una, la a, la i, la o, la u... però qui falta? On està la e? La busquem? Estava una mica apartada i amagada darrere d’un arbre, sabeu que li passa? Està una mica trista perquè vol semblar-se a la seva germana gran i no hi ha manera, ho ha provat de mil formes però res de res.... La Nuna per ajudar-la li regala un mirall però la e no sap què fer amb ell...
– Què he de fer amb aquest mirall?- Li diu la e.
– Doncs prova de fer la boca gran com la teva germana i a veure què passa.- li va dir la Nuna.
La e es va passar molta estona intentant-ho fins que li va sortir un nou so la E oberta!!!
La A que era molt responsable i es va adonar que faltava la seva germana e, va sortir a buscar-la pel bosc, doncs era una mica despistada i de vegades es perdia.... la va trobar fent cares estranyes davant d’un mirall.
- E què fas?- li va preguntar la vocal A.
- Es que vull ser tan llesta, bonica i responsable com tu i estic intentant fer el teu so, la Nuna m’ha regalat el mirall perquè faci proves com el mussol Provatot i provant, provant, m’ha sortit un so nou, mira: eeee (el de la E amb la boca oberta)!
- Quina alegria! Et felicito E!- Li ca dir la seva germaneta A.
Però la E no es conformava amb aquest so i s’ha posat a plorar. La seva germana no sap com consolar-la ella només plora que plora... pensa i pensa alguna idea però només la vol distreure perquè ella no sap fer màgia... així que li pregunta a la Nuna si li pot deixar la seva bosseta preciosa per fer un joc amb la E.
- Mira germaneta ens amagarem les dues dins la bosseta i ens inventarem un so nou igual per a les dues, t’agradaria?- Li va dir la A.
Lògicament la E va deixar de plorar, estava molt contenta de poder fer un joc amb la A totes dues juntes. La Nuna les va ficar a la seva bosseta màgica, les va remenar bé i amb les seves paraules màgiques ho va aconseguir! Les dues vocals aconsegueixen un so nou una mica barrejat de les dues el so de la neutra, no és una A i tampoc una E!!!! Que contentes que estan, han descobert un nou so per poder llegir!
EL CONTE DE LA O QUE FA MORRITOS
Avui a la caseta de les vocals hi ha una festa, sabeu quina festa estan celebrant? La festa del Carnaval, doncs elles són molt festeres i saben que a Lloret ho vivim molt i es fan unes desfilades de carrosses molt boniques. La A està penjant les banderoles, la E està preparant un barret un pastís, la U està inflant els globus i la I està posant música, però i la O? On està? Es veu que està a la seva habitació, està molt enfeinassada buscant més sons com la seva germana E i es passa hores davant el mirall obrint la boca per veure si li surt un altre so. Les vocals l’han intentat convèncer de que vagi a la festa de Carnaval i a veure el rei Carnestoltes però només fa que repetir:- - No, no i no, jo no me’n aniré, no, no i no jo sempre treballaré!- Deia la O.
Al final estava tan pesada que les vocals la van deixar soleta i li van dir a la Nuna que l’anés a buscar, potser ella l’aconseguia convèncer. La Nuna va trucar a la porta i la O va sortir a rebre-la molt contenta:
- - Nuna, Nuna, he practicant tant que ja tinc un so nou, mira: OOO (el so de la O oberta).
- - Que bé O, estic molt contenta, ho has aconseguit, doncs apa ja podem anar a la festa de Carnaval!- li va contestar la Nuna.
- - No, no i no, jo no me’n aniré, no, no i no jo sempre treballaré!
- - Però ara què passa?- Va preguntar la Nuna.
- - Doncs que la E va aconseguir dos sons nous i jo també vull tenir 3 sons, jo treballaré fins trobar-ne un altre!!!
La Nuna li va insistir i insistir, però finalment s’acomiada dient-li que se’n va a la festa de disfresses que organitzen les seves germanes. La O es va quedar pensant, oooh de disfresses.... ella no ha estat mai a una festa de disfresses i li han explicat que són molt divertides, està molt encuriosida, i em podria disfressar de fantasma? Seria molt divertit!
La Nuna arriba novament a la festa i explica a les vocals que no l’ha convençuda però resulta que la O l’ha seguit i l’espia amagadeta darrera la cortina. La Nuna veu que les vocals no van disfressades i els hi explica que per fer una festa de Carnaval cal anar disfressat. Les vocals que no ho sabien estàn súper contents i emocionades, però no tenen disfresses...
- - I ara què fem?- Pregunten les vocals.
- - Els hi deixem les disfresses dels nostre ambient?- Li pregunta als nens i nenes.
- - Però potser els hi queden una mica grans...- diu la Nuna- Però això ho puc solucionar, puc fer una mica de màgia i a veure què passa.
Després de dir les paraules màgiques de la sala de les disfresses comença a surtir fum i una llum màgica i taxan!!! Un armariet de la mida de les vocals ha aparegut! Són les seves difresses!!
- -Trauré les disfresses i cada vocal en triarà una amb l’ajut dels nens i nenes...., la I de pallasso perquè riu molt, la A de Minnie i la E de Doraimon, la U es vol disfressar de fantasma doncs fa el soroll de la por uuuuuuuuu. – Diu la Nuna.
Quan ho veu la O, entra molt decidida i enfadada perquè aquella és la seva disfressa i posa tants morritos que no li surten les paraules fins que finalment li surt un nou so el mateix de la U, les vocals se’n adonen i es posen molt contentes fins i tot la U que li diu que li deixarà la disfressa sempre que faci el seu so, ella es posarà la de l’aranya peluda que també fa por!!! Així van fer una gran festa de disfresses que recordaran tota la vida.
Avui a la caseta de les vocals hi ha una festa, sabeu quina festa estan celebrant? La festa del Carnaval, doncs elles són molt festeres i saben que a Lloret ho vivim molt i es fan unes desfilades de carrosses molt boniques. La A està penjant les banderoles, la E està preparant un barret un pastís, la U està inflant els globus i la I està posant música, però i la O? On està? Es veu que està a la seva habitació, està molt enfeinassada buscant més sons com la seva germana E i es passa hores davant el mirall obrint la boca per veure si li surt un altre so. Les vocals l’han intentat convèncer de que vagi a la festa de Carnaval i a veure el rei Carnestoltes però només fa que repetir:
- - No, no i no, jo no me’n aniré, no, no i no jo sempre treballaré!- Deia la O.
Al final estava tan pesada que les vocals la van deixar soleta i li van dir a la Nuna que l’anés a buscar, potser ella l’aconseguia convèncer. La Nuna va trucar a la porta i la O va sortir a rebre-la molt contenta:
- - Nuna, Nuna, he practicant tant que ja tinc un so nou, mira: OOO (el so de la O oberta).
- - Que bé O, estic molt contenta, ho has aconseguit, doncs apa ja podem anar a la festa de Carnaval!- li va contestar la Nuna.
- - No, no i no, jo no me’n aniré, no, no i no jo sempre treballaré!
- - Però ara què passa?- Va preguntar la Nuna.
- - Doncs que la E va aconseguir dos sons nous i jo també vull tenir 3 sons, jo treballaré fins trobar-ne un altre!!!
La Nuna li va insistir i insistir, però finalment s’acomiada dient-li que se’n va a la festa de disfresses que organitzen les seves germanes. La O es va quedar pensant, oooh de disfresses.... ella no ha estat mai a una festa de disfresses i li han explicat que són molt divertides, està molt encuriosida, i em podria disfressar de fantasma? Seria molt divertit!
La Nuna arriba novament a la festa i explica a les vocals que no l’ha convençuda però resulta que la O l’ha seguit i l’espia amagadeta darrera la cortina. La Nuna veu que les vocals no van disfressades i els hi explica que per fer una festa de Carnaval cal anar disfressat. Les vocals que no ho sabien estàn súper contents i emocionades, però no tenen disfresses...
- - I ara què fem?- Pregunten les vocals.
- - Els hi deixem les disfresses dels nostre ambient?- Li pregunta als nens i nenes.
- - Però potser els hi queden una mica grans...- diu la Nuna- Però això ho puc solucionar, puc fer una mica de màgia i a veure què passa.
Després de dir les paraules màgiques de la sala de les disfresses comença a surtir fum i una llum màgica i taxan!!! Un armariet de la mida de les vocals ha aparegut! Són les seves difresses!!
- -Trauré les disfresses i cada vocal en triarà una amb l’ajut dels nens i nenes...., la I de pallasso perquè riu molt, la A de Minnie i la E de Doraimon, la U es vol disfressar de fantasma doncs fa el soroll de la por uuuuuuuuu. – Diu la Nuna.
Quan ho veu la O, entra molt decidida i enfadada perquè aquella és la seva disfressa i posa tants morritos que no li surten les paraules fins que finalment li surt un nou so el mateix de la U, les vocals se’n adonen i es posen molt contentes fins i tot la U que li diu que li deixarà la disfressa sempre que faci el seu so, ella es posarà la de l’aranya peluda que també fa por!!! Així van fer una gran festa de disfresses que recordaran tota la vida.
EL CONTE DE LA M
Arriba a la caseta de les vocasl una lletra nova, la lletra M, però...- I les vocals on són? Hola? Hi ha algú?- Diu la M.Però les vocals havien anat a fer un passeig pel bosc i no hi eren a casa. La M tenia una mica de sed, ja que el camí fins la caseta de les vocals és una mica llarg. La Nuna la va ajudar i li va donar un got d'aigua i li va fer companyia fins que arribessin les vocals. Després d'una estoneta, la m es va posar una mica nerviosa perquè després de veure tanta aigua li van venir moltes ganes de fer pipi i de cop també li van venir ganes de fer cacona. - I ara què faré? On puc fer-ho? Jo estava aguantant per fer-ho al lavabo de les vocasl Però i ara? Se m'escaparà... ai ai... Què faig Nuna?La Nuna la va veure tan preocupada que li va treure un water petitó.- No, no, no puc fer la caca en aquest water, jo tinc el cul massa
gros per aquest water tan petit! Què fem?-- Ah! Ja ho sé et posaré un bolquer! -Diu la Nuna.- No, no i no, jo no sóc un bebe per posar-me un bolquer!- A doncs mira M, aquí al costat de la caseta de les vocals hi ha una cascada, pots ajupir-te allà i com cau tanta aigua s'emportarà la teva cacona, no passa res, a tots alguna vegada ens ha passat!- Mmmm- Feia la m quan apretava per fer la caca.Mentrestant van arribar les vocals i van sentir el soroll i la pudor a caca.- Què és això? Qui ha vingut a casa nostra?- Diu la A.- Amb aquest so i aquesta olor... segur que és una vaca!- Diu la E.- A veure si se'ns menjarà? Una vaca és molt gran!- Diu la U espantada.La U que és més valenta, va a investigar una mica pels voltants i veu que al mig de la cascada hi ha un pont que bans no hi era.- Qui ha posat aquest pont aquí? Té tres arcades! Una, dos i tres!- Es pregunta la U.La M ja una mica enfada, va sortir i va dir:- Jo no sóc ni una vaca ni un pont, si que tinc tres arcades però sóc la consonant M i fa molta estona que us espero!- La M els hi va explicar a les vocals la seva história i van riure molt juntes, pobreta la M, per compensar van preparar un gran berenar i es van saludar.aquest so ”mmmmm”. La “ema” va preguntar a les 5 germanes els seus noms.La A, li va dir, jo em dic A. Al saludar-se, la M i la A, va sonar ”MA”La E, li va dir a la M, jo sóc la E, i al saludar-se la M i la E, va sonar “ME”(i així amb les vocals I, O i U).Finalment es van adonar que si es saludaven al revès sortia: AM,EM, IM, OM I UM.
gros per aquest water tan petit! Què fem?-
EL CONTE DE LA L
Aquest conte comença al jardí de la casa de les vocals. Estaven totes les vocals jugant a pilota al jardí i s’ho estaven passant d’allò més bé. Es passaven la pilota i al mateix temps qui la llençava deia el nom de la lletra a qui li anava a passar. La O estava esperant el torn per rebre la pilota i en un moment donat va veure algo al cel.
Oooohhhh –va exclamar la O- mireu germanes allà dalt es veu alguna cosa que no és ni un ocell ni un avió.
Una altra vocal va dir : aiii és veritat però no es veu gaire està molt lluny!!!
Totes es van quedar rumiant i mentre rumiaven i rumiaven, aquella cosa del cel s’anava apropant.
La I va dir ben contenta i riallera: –siiii ja és veu, és un globus!!! I porta alguna cosa penjada!!!.
La A, la germana gran va dir: -Però si és la nostra germana E. Què fa allà dalt?
I una altra vocal va dir: - Apa i mireu que li ha passat, s’ha allargat!!!
La E, que estava amagada darrera de l’arbre, va sortir i els hi va dir:
- Noooo jo no sóc, que estic aquí!!!
Finalment, el globus va baixar i va arribar a terra i va sortir aquella lletra del globus i es va presentar:
- Hola sóc una consonant i em dic “ela” i faig aquest so (fer el so).
La L va saludar a la A i en ajuntar-se es va sentir LA
La L va saludar a la E i en ajuntar-se es va sentir LE (així amb les altres vocals).
En acabar de saludar-se la E li va dir a la L:
- T’assembles a mi però tu tens l’esquena ben recta i se’t veu molt elegant.
Es van fer molt amigues i jugaven al jardí fent el so al revés: AL, EL, IL, OL, UL.
Es van adonar que en ajuntar-se les vocals amb la L moltes vegades podien convertir-se en articles, que és una paraula que acompanya i ajuda al nom de les coses ex: la, el.
Totes les lletres volien jugar a aquest joc (fer construccions d’article-nom ex: la iaia, el iaio ) però es van adonar que quan una paraula començava amb una vocal els feia pessigolles i podien aprofitar per anar-se’n a jugar al pati deixant una penyora (l’apòstrof) per recordar que hi falten les vocals (la A i la E neutre).
Es van adonar que en ajuntar-se les vocals amb la L moltes vegades podien convertir-se en articles, que és una paraula que acompanya i ajuda al nom de les coses ex: la, el.EL CONTE DE LA T
Un bon matí, en llevar-se les vocals es van trobar un paquet estrany embolicat. Tenia una forma allargada i no sabien què era.
Van decidir desembolicar-lo i per la seva sorpresa, era una trompeta, que en bufar-la va sortir un nou so: TTTTTTTT.
Les vocals ben encuriosides per aquest instrument van dir:
- - Sembla un tobogan!!! Perquè no ens hi tirem?
- La o, molt valenta s’hi va llençar, i en sortir de dins es va sentir el so “TO””TO”
- - Jo també vull!- va dir la A. I en sortir de la trompeta es va sentir: “TA””TA”TA”....( la simfonía de Bethoven)
- Després va tirar-se la U, sonant “TU TU”, més tard la E, fent el so de “TE TE” i per acabar la I, fent sortir el so “TI TI”.
Conforme anaven baixant, les seves germanes anaven animant a les seves germanes (diem als nens que repeteixin el so per animar-les també).
Quan van jugar una estona, la trompeta els hi va donar una idea:
- - Ja veig que baixar pel tobogan per vosaltres és molt fàcil. Perquè no proveu de pujar-lo?
I així ho van fer. La O, quan va arribar a dalt, es va sentir el so “OT”. Després les altres vocals també es van atrevir, fent sons nous com : AT, ET, IT ,UT. I així és com van conéixer a la nova consonant, la lletra T i que fa el so (fer el seu so).
Conforme anaven baixant, les seves germanes anaven animant a les seves germanes (diem als nens que repeteixin el so per animar-les també).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada